Els autònoms que treballen a casa recuperaran un 20% de les seves despeses

El Teac desautoritza Hisenda i declara deduïbles els rebuts de llum i l'aigua

Els autònoms que treballen en el seu habitatge habitual i no tributen per l'Impost sobre la Renda de les Persones en mòduls o per l'impost sobre societats, podran recuperar al voltant d'un 20 per cent de les seves despeses en subministraments, corresponents al desenvolupament de l'activitat professional, segons van valorar ahir fonts de les associacions representatives del sector.

Aquesta recuperació es pot realitzar, després de la publicació d'una resolució del Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC), de 10 de setembre de 2015, de caràcter vinculant per a les administracions, tant estatal com de les comunitats autònomes, en la qual es resol que els autònoms tenen dret a deduir les seves despeses de telèfon, aigua, llum, gas i altres subministraments, compartits amb la resta de l'habitatge habitual.


Uns 300.000 beneficiats

En total s'estima que els beneficiats per aquesta resolució són un col·lectiu d'uns 300.000 treballadors autònoms, dels 800.000 que conformen el col·lectiu complet.

L'argument emprat pels funcionaris de l'Agència Tributària és que aquests autònoms havien de demostrar que aquesta despesa estava afecte a l'activitat, arribant, fins i tot a exigir una factura a part de l'expedida per les empreses de serveis per a l'habitatge.

Aquesta actitud restrictiva, que no es dóna amb les despeses de subministraments de les societats, arriba a nivells tals com que perquè un autònom pugui cobrar pel cessament de l'activitat, el que popularment es diu l'atur de l'autònom, és obligatori que es doni de baixa dels subministraments, una mica complicat per a qui exerceix en el seu habitatge.

La resposta del Teac, però, té les seves limitacions, ja que determina que en el cas de les despeses corresponents a subministraments, no procedeix la seva deducció atenent exclusivament a una proporció entre els metres quadrats afectes a l'activitat econòmica i la superfície total de l'immoble .

En absència de mètode de càlcul objectiu, la Sala entén que s'ha d'imposar la regla general d'admetre la deducció de les despeses de subministraments respecte dels quals l'obligat tributari provi la contribució a l'activitat econòmica desenvolupada, i, seguint la regla de correlació entre ingressos i despeses per a la determinació del rendiment net de l'activitat econòmica, només es pot admetre la deducció de les despeses si la seva vinculació amb l'obtenció dels ingressos sigui acreditada per l'obligat tributari.

En la resolució es falla que "la sola proporció en funció dels metres quadrats de l'habitatge afectes a l'activitat no serviria, però podria, si escau, servir un criteri combinat de metres quadrats amb els dies laborables de l'activitat i les hores en què s'exerceix aquesta activitat en l'immoble ".

Els professionals que declaren en estimació directa per l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i que comparteixen habitatge habitual i centre d'activitat, tenen dret, a més, a deduir-se despeses de comunitat de veïns, IBI o amortitzacions.

La Sala assenyala que en aquests casos ha de diferenciar entre les despeses derivades de la titularitat de l'habitatge i els corresponents als subministraments de l'immoble.



Afectació parcial

La normativa reguladora de l'IRPF permet l'afectació parcial d'elements patrimonials divisibles, sempre que la part afectada sigui susceptible d'un aprofitament separat i independent de la resta, el que pot esdevenir en el supòsit d'un habitatge que, parcialment, s'utilitza per a l'exercici de una activitat econòmica.

Si es tracta de les despeses derivades de la titularitat de l'habitatge, com ara amortitzacions, IBI, comunitat de propietaris, etc., sí que resulten deduïbles en proporció a la part de l'habitatge afectat al desenvolupament de l'activitat i al seu percentatge de titularitat en l'immoble referit .


Caràcter vinculant

Aquesta resolució del Teac, en unificació de criteri, té caràcter vinculant per a tota l'Administració tributària, tant de l'Estat com de les comunitats i ciutats amb estatut d'autonomia.

Aquest caràcter vinculant s'estén tant als òrgans d'aplicació dels tributs com als que tenen funció revisora, tant els criteris que amb caràcter reiterat fixa el Teac, com les resolucions d'aquest mateix Tribunal dictades, com succeeix en el present cas, en la resolució de recursos d'alçada extraordinaris en unificació de criteri.

Fins ara, tan sols hi havia una sentència judicial sobre la matèria, però només afectava als que havien reclamat la deducció de les despeses per l'activitat econòmica. És una decisió del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, de 10 de març de 2015, que si bé reconeix la deducció dels subministraments, rebutja la deducció de les despeses del vehicle en considerar que pot usar-se per a activitats privades.